UNA SENYORA DE BARCELONA: Montse Masjoan Barta

LA HISTÒRIA D'AMOR DELS MEUS AVIS

Era un dia d’hivern de l’any 1947. La colla d’amics de Begur feia una festa al Saló Rosa de Barcelona. L’àvia va anar-hi ja que formava part d’aquesta colla, l’avi també hi va anar tot i que no era del grup. Allà es van veure per primera vegada. L’àvia amb un preciós vestit negre de vellut, estava asseguda en una de les taules, i l’avi tot ben mudat li va anar a preguntar si volia sortir a ballar amb ell. Van ballar “La vie en rose” i metre, entre rialla i rialla, van anar coneixent-se a poc a poc. Quan ja va acabar la festa, com que s’ho havien passat tan bé, l’avi li va proposar d’acompanyar-la a casa i van decidir de quedar un altre dia per tornar-se a veure. L’avi aniria a buscar a l’àvia a les seves classes de dibuix. Després de quedar dia rere dia, es van fer molt amics; anaven al cine junts, a visitar museus i a passejar... fins que va arribar el dia que es van enamorar. Cinc anys més tard, i encara tan enamorats van decidir casar-se. Es van casar a l’Església de Núria a Barcelona, just el dia que ella feia 23 anys (16 d’octubre de 1952), així que ell en tenia 27. Aquella nit van anar a dormir al pis del C/Aribau, que estaven arreglat tots dos junts des de ja feia un any. L’endemà van anar de vietge de Lluna de mel a Mallorca i a Madrid. I al cap d’un any van tenir la primera filla.

Els avis sempre van estar molt feliços junts, fins i tot van poder celebrar les bodes de plata (25 anys) i les bodes d’or (50 anys).

BARCELONA

                    BEGUR (Sa Tuna)

MADRID I MALLORCA (Viatge Lluna de Mel)

   
                                                    MONTSE I RICARD

UNA SENYORA DE BARCELONA: Montse Masjoan Barta

LA MEVA BESÀVIA (Isabel Barta Soler)

La meva besàvia va néixer a Camprodon el dia 20 d'Agost de l'any 1903. La seva família era molt nombrosa, tenia set germans, 3 d'ells quan es van fer grans van anar a viure a França. Els seus pares es deien Fransisco Barta i Maria Anna Soler. Els seus estudis van acabar al final de l'escola primària i mai va treballar.
Quan tenia 17 anys, es va posar malalta i va anar a viure amb els seus oncles a Barcelona. Quan es va curar, es va casar, jove, amb en Manel Masjoan, tenia 19 anys i ell 24. Es van conèixer en un Ateneu, de seguida es van casar i de seguida van tenir una filla, l'Anna Maria que va morir a l'edat de 3 anys per una grau malaltia. Dos anys més tard va arribar la Montse, que va néixer al C/Montaner 83 C, Barcelona. A casa seva va venir tant la llevadora com el metge (El Dr.Dexeus), però no va ser un part difícil. Quan l'Isabel va tenir el primer nét, la seva germana que residia a França, li va dir que si els seus néts li podien dir Memé ja que a França s'anomena així.
Des d'aquell dia tots els seus néts no li deien àvia ni iaia, sinó Memé. La Memé sempre va ser una molt bona àvia. Tot i que era tímida i tancada, més que el seu marit, sempre va ser molt bona persona i educada.

     ISABEL BARTA I EL SEU MARIT                   CAMPRODON
            MANEL MASJOAN