UNA SENYORA DE BARCELONA: Montse Masjoan Barta

LA HISTÒRIA D'AMOR DELS MEUS AVIS

Era un dia d’hivern de l’any 1947. La colla d’amics de Begur feia una festa al Saló Rosa de Barcelona. L’àvia va anar-hi ja que formava part d’aquesta colla, l’avi també hi va anar tot i que no era del grup. Allà es van veure per primera vegada. L’àvia amb un preciós vestit negre de vellut, estava asseguda en una de les taules, i l’avi tot ben mudat li va anar a preguntar si volia sortir a ballar amb ell. Van ballar “La vie en rose” i metre, entre rialla i rialla, van anar coneixent-se a poc a poc. Quan ja va acabar la festa, com que s’ho havien passat tan bé, l’avi li va proposar d’acompanyar-la a casa i van decidir de quedar un altre dia per tornar-se a veure. L’avi aniria a buscar a l’àvia a les seves classes de dibuix. Després de quedar dia rere dia, es van fer molt amics; anaven al cine junts, a visitar museus i a passejar... fins que va arribar el dia que es van enamorar. Cinc anys més tard, i encara tan enamorats van decidir casar-se. Es van casar a l’Església de Núria a Barcelona, just el dia que ella feia 23 anys (16 d’octubre de 1952), així que ell en tenia 27. Aquella nit van anar a dormir al pis del C/Aribau, que estaven arreglat tots dos junts des de ja feia un any. L’endemà van anar de vietge de Lluna de mel a Mallorca i a Madrid. I al cap d’un any van tenir la primera filla.

Els avis sempre van estar molt feliços junts, fins i tot van poder celebrar les bodes de plata (25 anys) i les bodes d’or (50 anys).

BARCELONA

                    BEGUR (Sa Tuna)

MADRID I MALLORCA (Viatge Lluna de Mel)

   
                                                    MONTSE I RICARD

UNA SENYORA DE BARCELONA: Montse Masjoan Barta

LA MEVA BESÀVIA (Isabel Barta Soler)

La meva besàvia va néixer a Camprodon el dia 20 d'Agost de l'any 1903. La seva família era molt nombrosa, tenia set germans, 3 d'ells quan es van fer grans van anar a viure a França. Els seus pares es deien Fransisco Barta i Maria Anna Soler. Els seus estudis van acabar al final de l'escola primària i mai va treballar.
Quan tenia 17 anys, es va posar malalta i va anar a viure amb els seus oncles a Barcelona. Quan es va curar, es va casar, jove, amb en Manel Masjoan, tenia 19 anys i ell 24. Es van conèixer en un Ateneu, de seguida es van casar i de seguida van tenir una filla, l'Anna Maria que va morir a l'edat de 3 anys per una grau malaltia. Dos anys més tard va arribar la Montse, que va néixer al C/Montaner 83 C, Barcelona. A casa seva va venir tant la llevadora com el metge (El Dr.Dexeus), però no va ser un part difícil. Quan l'Isabel va tenir el primer nét, la seva germana que residia a França, li va dir que si els seus néts li podien dir Memé ja que a França s'anomena així.
Des d'aquell dia tots els seus néts no li deien àvia ni iaia, sinó Memé. La Memé sempre va ser una molt bona àvia. Tot i que era tímida i tancada, més que el seu marit, sempre va ser molt bona persona i educada.

     ISABEL BARTA I EL SEU MARIT                   CAMPRODON
            MANEL MASJOAN

UNA SENYORA DE BARCELONA: Montse Masjoan Barta

EL MEU BESAVI

El meu besavi, en Manel Masjoan Casas, va néixer a Palafrugell l'any 1898. Treballava a Barcelona en una botiga d'utencilis i d'aparells de cuina, en aquesta mateixa ciutat va fer el servei militar. En Manel va ser un home molt sociable i molt semblant a la seva única filla, la Montse, tant de caràcter com de físic; almenys això era el el que deia tothom. Era molt rialler, generós i agradable però també molt polit.

Va tenir molts bons amics. Molts els va conèixer en una casa d'hostes, ja que era orfe i la poca família que tenia, que eren cosins i tietes, vivien a la Bisbal de l'Empordà així que es veien poc.

L'àvia sempre explica coses molt positives del seu pare i com va ser de feliç al seu costat. Com per exemple aquells diumenges, gairebé tots en realitat, que s'aixecaven molt aviat i feien una excursió per Barcelona tots dos junts. Anaven al Tibidabo o al zoo, a fer un passeig amb la bicicleta per la diagonal i fins i tot anaven des de l'estàtua de Colom fins al Port en una vagoneta. L'àvia també ens explica sempre tot rient que el nostre besavi, quan anaven a la casa de Begur a passar-hi l'estiu, ell disfrutava molt preparant els seus esmorzars amb una torrada sucada amb all, una arangada i un penjoll de raïm. I, els matins quan es llevava feia estiraments de gimnàstica i després, es dutxava amb aigua molt i molt freda, o simplement anava a nedar a una d'aquelles meravelloses platges, amb aigua cristal·lina, i ell mateix deia que era un llop de mar.

La Montse i en Manel van tenir una vida preciosa i feliç junts, i quan va tenir néts encara es va conservar aquell humor i simpatia que sempre tenia amb tothom.



                                                                     
 BEGUR 

                                                                            MANEL MASJOAN AMB LA SEVA DONA                                             ISABEL BARTA 

BARCELONA s.XX
(1933)

UNA SENYORA DE BARCELONA: Montse Masjoan Barta
BESCANÓ-LA BISBAL DE L'EMPORDÀ-BESCANÓ
La meva àvia mai ha conegut els seus avis. Però, l'Emília Casas 
Pascual, la seva padrina, que era la tia del seu pare, va fer la mateixa funció.
L'Emília va néixer a la Bisbal de l'Empordà l'any 1870 i mai es va casar. Ara, està enterrada al cementiri de Montjuïc a Barcelona. Treballava de majordoma del Bisbe de Barcelona Ramon Guillamet i Coma, que va néixer a Olot el 23 de març de 1856. L'Emília cada dia s'aixecava a les sis del matí i anava a missa a l'esglèsia del Pi. Després anava a comprar al mercat de la Boquería i passava el matí cuinant pel Bisbe. La meva àvia diu que era molt bona cuinera i un dels plats que més li agradava cuinar era l'arròs a la cassola de carn i peix i amb un bon sofregit de ceba i tomàquet. Quan va néixer la meva àvia l'any 1929, va deixar el Bisbe per anar a cuidar la Montse com si fos la seva pròpia néta. Cada vespre la feia resar i encara recorda aquesta oració: "Santa Mònica gloriosa, mare de Sant Agustí, feu que els angelets del cel vinguin tots a dormir amb mi". Una altra anècdota que m'ha explicat es que quan perdia alguna cosa la seva padrina li feia dir: "T'ho regalo dimoni per caritat", tantes vegades com feia falta fins que la trobava.

RAMON GUILLEMET I COMA

UNA SENYORA DE BARCELONA: Montse Masjoan Barta

A MANERA DE PRELUDI
Avui, la meva àvia ha fet vuitanta-quatre anys. La Montserrat Masjoan Barta està bé de salut, mira la tele, parla per telèfon amb les seves amigues, surt a passejar... L'única dolença és un dolor de cames i la vista, és per això que no llegeix mai. Vaig pensar que aquest esdeveniment es mereixia una bona celebració. Aquesta festa consistiria en anar al restaurant de la Barca i encarregar un bon pastís de xocolata amb crema per sobre i ues lletres qe diguin "MOLTES FELICITATS!". I just al centre una espelma d'un vuit i d'un quatre, segurament serien les típiques que té tothom de cera vermella. A les dues del migdia hem anat tots cap al restaurant, hem anat amb cotxe; és a prop, però no tant com perquè l'àvia hi vagi caminant. A un quart de tres, aproximadament, hem arribat al nostre destí. El mejador d'aquest establiment és molt gran i amb uns esplèndits finestrals que fan que entri molt més llum a la sala i que puguis veure el riu Ter a través d'ells. L'àvia ha menjat una amanida i un bon plat de fideuà, els altres hem demanat el que més ens ha agradat. Finalment ha arrbat l'hora del pastís . Cadascú n'ha menjat un bon tros. A continuació qui ha volgut ha demanat un cafè. I per acabar tothom ha donat un regalet per tancar la celebració, a mi m'ha semblat que tots li hn agradat molt. A les quatre en punt sortim del restaurant i anem a buscar el cotxe per tornar a casa, però abans tots i cada un dels invitats li ha fet dos petons ben grossos.
Làvia, quan hem arribt a casa, ha comentat que tot ha anat perfecte i que no podria haver estat millor. Sentint aquestes paraules em fa sentir molt feliç.

RESTAURANT DE LA BARCA