UNA SENYORA DE BARCELONA: Montse Masjoan Barta

EL MEU BESAVI

El meu besavi, en Manel Masjoan Casas, va néixer a Palafrugell l'any 1898. Treballava a Barcelona en una botiga d'utencilis i d'aparells de cuina, en aquesta mateixa ciutat va fer el servei militar. En Manel va ser un home molt sociable i molt semblant a la seva única filla, la Montse, tant de caràcter com de físic; almenys això era el el que deia tothom. Era molt rialler, generós i agradable però també molt polit.

Va tenir molts bons amics. Molts els va conèixer en una casa d'hostes, ja que era orfe i la poca família que tenia, que eren cosins i tietes, vivien a la Bisbal de l'Empordà així que es veien poc.

L'àvia sempre explica coses molt positives del seu pare i com va ser de feliç al seu costat. Com per exemple aquells diumenges, gairebé tots en realitat, que s'aixecaven molt aviat i feien una excursió per Barcelona tots dos junts. Anaven al Tibidabo o al zoo, a fer un passeig amb la bicicleta per la diagonal i fins i tot anaven des de l'estàtua de Colom fins al Port en una vagoneta. L'àvia també ens explica sempre tot rient que el nostre besavi, quan anaven a la casa de Begur a passar-hi l'estiu, ell disfrutava molt preparant els seus esmorzars amb una torrada sucada amb all, una arangada i un penjoll de raïm. I, els matins quan es llevava feia estiraments de gimnàstica i després, es dutxava amb aigua molt i molt freda, o simplement anava a nedar a una d'aquelles meravelloses platges, amb aigua cristal·lina, i ell mateix deia que era un llop de mar.

La Montse i en Manel van tenir una vida preciosa i feliç junts, i quan va tenir néts encara es va conservar aquell humor i simpatia que sempre tenia amb tothom.



                                                                     
 BEGUR 

                                                                            MANEL MASJOAN AMB LA SEVA DONA                                             ISABEL BARTA 

BARCELONA s.XX
(1933)